| « Reino medieval? | ¿Olivenza española o portuguesa? » |
Link: http://www.my-forum.org/mensajes.php?nforo=49035
MAIS OUTRO TEXTO, EM ESTREMENHO, MANDADO TAMBÉM PELOS AMIGOS DE CAMPILLO DE LLERENA:
De torus y señoritus
Cualisquiel argumentu a favol de la celebración d´una corrida taurina se vien embaju, tras guiteal la imagin del animal, que cefra aginandu sobri l´arena.
Continua:
El turu espeta la bravura, la nobleza, la juelza. Es y ha síu un símbolu en munchas curturas, sobri tou nas mediterráneas. Contempral esa tupa simbología y de casta, convertíu n´un amasiju sanguinolentu, gomitandu sangri pola boca, es un auténticu actu de brutalidá, propiu d´un neurópata incorregibli.
Los defensoris de tal masacri afirman que´l toru abaté sienti las banderillas cuandu se las jincan na piel. Debin inoral qu´esti animal, inclusu percibi el tactu d´una simpli mosca que se posa na su piel, pos l´espanta con el rabu. No me cabirdu lu que debi sufrigal con un arpón de 10 centímetrus injiestáu na su calni.
Estus listinus d´aniseti mañaneru, sustriban qu´es una runcha igualitaria, entri dos juelzas, peru tous sabemus las artimañas que s´usan enantis de que `l toru aballi al ruéu. Si ésti es abondu bravu, se l´introducin pequñinas bolas d´ algodón nel galgueru pa que s´abangui y no ofreza demasiáu perigru. Pola contra, si es abondu tranquilu, se le jincan pequiñinus alfileris nos testículus, pa incremental la su bravura. De los narcóticus, tranquilizantis, estimulantis, mejol nin palral.
Desotru de los argumentus que s´esgrimin pol me de la fiesta “nazioná”, es que da trebaju a muncha genti. Una riolá individuos, esportáus de las clasis más cuitaínas, trebajandu na su mayoría, sin cobertura sanitaria y sin contratu laboral regráu, que perpetúan un decadenti mou d´entendel l´ ociu. La fiesta de los torus, sólu sirvi pa eternizar comu clasi social, a los apoderáus mafiosus, a los ganaerus especulaoris y a los corruptos empresarius de las prazas, avinculáus casi siempri a negocius menus curturalis, comu las empresas inmobiliarias y de costrución.
N´Estremaúra habemus el ralu síndromi d´asimilal las malas costumbris sevillanoidis (y pola mesma, españolas), na su mayol parti indecentis (bailoteus folklóricus que ñiegan la música populal estremeña, baboseus nas semanas santas, afición a la caza y a las fiestas popularis aceas), qu´atalantan pol embuchal las muestras maltrechas manifestancias curturalis.
Tou paeci indical a qu´estamus dandu un hestóricu pasu atrás. Nos muestrus puebrus abocamus a remedal las costumbris de los nuestrus señoritus d´hogañadu (l´afición a la caza po´l puru pracel de matal, el consumismo de los nuevus ricus, el deseu irrefrrenabli pol poseel tierras, la necesidá de tenel un puestecinu n´algún sitiu, las ansias polas marcas ...).
Un puebru que s´aboca a remedal a los sus caciquis, atalanta pol sel una caricatura de sí mesmu.
En fin, hay algu aquí que va mal.
| Seg | Ter | Qua | Qui | Sex | Sab | Dom |
|---|---|---|---|---|---|---|
| << < | > >> | |||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||