Link: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=282550&h=060222

Há formas de fascismo democráticas? É a CiU um partido do fascismo democrático? Ou da democracia fascista?

ELS ARXIUS SECRETS DEL PUJOLISME

CiU va tenir informes confidencials sobre els periodistes de TV-3

• Un dels 175 estudis trobats a Presidència revela el control de la CCRTV

• Textos anònims avisaven dels que eren sospitosos i els que parlaven malament

CARLES COLS
BARCELONA

La troballa de 175 enquestes, estudis i informes en un magatzem de la Generalitat va camí de convertir-se en la tomba de Tutankamon dels anys del pujolisme. Qualsevol peça pot ser un tresor. Un document anodinament titulat Informe sobre la programació de la CCRTV i datat el gener del 1993 conté una llarga llista de comunicats que semblen redactats per una mena de comissari polític infiltrat a TV-3. Assenyala amb el dit els periodistes que convé vigilar (Salvador Alsius, Àngels Barceló...), radiografia els defectes de la casa (com l'emissió de documentals sobre el nazisme que poden ser perjudicials per a la causa nacionalista) i dóna diversos consells (com utilitzar la programació infantil per propagar l'amor a Catalunya).

Continua:

Res millor que una selecció de paràgrafs per conèixer el contingut de l'informe, que, prudentment, encara que després caigués en l'oblit, portava a la seva primera pàgina una advertència: "Confidencial".

ALSIUS I BARCELÓ
El desembre del 1992, Salvador Alsius presentava el Telenotícies cap de setmana. "Sé per endavant que aquest personatge té unes clares tendències antinacionalistes i, sobretot, anticonvergents i antipujolistes". Aquestes "tendències" --exposa l'informe acabat de trobar-- impregnaven els informatius del cap de setmana amb subtilesa. "És gat vell", assegurava d'Alsius l'informant. Reforçava la seva tesi amb l'opinió coincident de "la cap de selecció de personal", per a la qual tant Alsius "com Àngels Barceló i alguns més" són en realitat "quintacolumnistes, col.laboracionistes i botiflers".

L'obsessió per col.locar cadascú a la seva casella política era freqüent. De la presentadora d'un programa nocturn de l'emissora Catalunya Ràdio, M. S., afirmava: "És de Convergència, i el tècnic, que és el seu company sentimental, també, així com el pare d'ell, que també treballa a la casa".

INCLASSIFICABLE
La indefinició d'alguns periodistes sembla que causava un gran desconcert. De Carles Cuní, que s'encarregava de presentar a Catalunya Ràdio La nit dels ignorants, afirmava: "Condueix bé el programa, però no sé quina tendència té aquest locutor".

De la lectura de l'informe se'n dedueix clarament que els canals públics de la Generalitat no eren concebuts com a simples mitjans de comunicació, sinó com a poderoses armes des de les quals modelar Catalunya. Els exemples són nombrosos.

Un dels capítols analitza quant sedueix el programa infantil Club Super3 els nens i, immediatament, es plantegen propostes. "Petri un dels personatges cau molt bé. S'hauria d'introduir, dins dels missatges de Petri, alguns comentaris relatius al país, a la seva estima, a la necessitat de parlar en català...".

L'ús del català, de fet, omple pàgines i pàgines. Els informes confidencials lamenten l'excessiva presència de convidats castellanoparlants en alguns programes. "O tots moros o tots cristians. O es fa el programa íntegrament en català o no es fa".

ANTONI BASSAS
Per il.lustrar aquesta obsessió serveix a la perfecció el relat d'un capítol del programa Polè- mic, copresentat per Antoni Bassas i Sílvia Cóppulo. "¿No hi ha cap català que pugui dir el mateix?", es pregunta l'informe, per la intervenció d'una persona del públic en castellà. Un dels convidats estrella aquell dia era el conseller Antoni Comas. "Ara és el conseller Comas fins i tot qui respon en castellà", prossegueix.
Al llavors titular de Benestar Social li busquen altres defectes. "Confon les esses sordes i les sonores constantment".

PLANTILLES LINGÜÍSTIQUES
La recerca del purisme lingüístic era una altra de les constants. S'elaboraven fins i tot fitxes a partir de plantilles fotocopiades. S'hi descobreix (triant- ne una a l'atzar) que Adelina Castillejo, com molts altres periodistes, tenia problemes amb les esses, les vocals neutres i la e oberta i la e tancada. A vegades, l'examen lingüístic donava peu a crítiques. De Màgic Andreu, presentador del programa Això és massa, es deia: "Hi ha una paraula que repeteix constantment, que és ensactament, i no ho corregeix ni ho intenta".
A l'informe hi ha de tot. Però per desconcertant destaquen dues denses pàgines en què se suposen malèvoles intencions als autors d'un 30 minuts titulat El llegat de Hit- ler. "Hi ha qui hi va veure una velada comparació amb el nacionalisme català", avisa l'autor del text. L'informe acusa directament els responsables de la veu en off de "repetir diverses vegades" amb mala fe les sigles JN (joventuts nacionalsocialistes), "en clara referència a les organitzacions nacionalistes catalanes, com podrien ser la JNC --que per una altra part té les mateixes sigles--, o fins i tot les JERC d'Esquerra".

Fonte: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=282550&h=060222 http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=282550&h=060222