Link: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=284899&idseccio_PK=11&h=060303

GUARDÓ A UNA PERSONALITAT UNIVERSAL // LA DECISIÓ

Catalunya premia l'entrega de Casaldàliga amb els pobres

• El bisbe és el primer català a obtenir el Premi Internacional de la Generalitat, que rebrà al Brasil

• El jurat en destaca "la meritòria tasca amb els més desafavorits" realitzada al Mato Grosso

ALBERT GUASCH
BARCELONA

El Premi Internacional Catalunya ha hagut d'arribar a la 18a edició per distingir un català. Pere Casaldàliga, bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, rebrà el guardó amb què la Generalitat reconeix cada any la trajectòria d'una personalitat mundial que ha contribuït al desenvolupament dels valors científics, culturals o humans.

Continua:

Casaldàliga podrà buscar en la seva espartana casa un lloc per a l'escultura La clau i la lletra, d'Antoni Tàpies, i haurà de buscar un destí per als 80.000 euros amb què també està dotat el premi.

Fonte: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=284899&idseccio_PK=11&h=060303&c=Casaldàliga

GUARDÓ A UNA PERSONALITAT UNIVERSAL // LA REFLEXIÓ DEL PREMIAT >> ENTREVISTA

"Espanya aixeca tanques, però la gana no té fronteres"

ERNEST ALÓS
BARCELONA

Fa 35 anys, Pere Casaldàliga es va jugar la vida denunciant a la seva primera carta pastoral la injustícia del latifundi. Ja jubilat, però no retirat malgrat la seva salut delicada, ahir lamentava, en una conversa telefònica des de casa seva a São Félix do Araguaia, que aquests problemes "avui segueixin pendents".

--El van instar a deixar la diòcesi a l'arribar el seu successor, però sembla que el problema està solucionat.

--Els problemes de veritat són els eterns: la reforma agrària, la falta de respecte als drets dels indígenes, la marginació de la majoria de la població brasilera, la falta d'infraestructures en aquesta regió que obliga a fer un viatge de 24 hores en autobús si algú té un problema de salut greu...

--¿L'ha decebut Lula?

--Fins i tot el secretari de l'episcopat brasiler ha escrit contra el Govern actual perquè no estimula prou el repartiment de la renda i del treball. Ha fet una política macroeconòmica, ha respectat massa les multinacionals. Necessitem una verdadera reforma.

--Es deu sentir satisfet pel ressorgiment indígena a Amèrica.

--Si algú té dret a manar en aquests països són els pobles indígenes. Tenim un deute de 500 anys amb ells. Però l'expresident Aznar preconitza una croada contra els polítics d'esquerra indigenista i populista. És lamentable. Amb tots els possibles fracassos, és un pas històric que un indígena arribi a president, com que ho hagi fet un obrer al Brasil.

--Quan s'acostava la jubilació, va sospesar anar-se'n a l'Àfrica.

--Tinc a la capella una talla de fusta amb el mapa d'Àfrica crucificada. És el gran desafiament de la humanitat, i el seu pecat més gran. Tots els governs honestos i les organitzacions internacionals s'haurien d'abocar en un continent que està condemnat.

--Va qualificar d'"inhumana" la política d'estrangeria espanyola.

--Els EUA han aixecat una gran frontera davant Amèrica Llatina, i Espanya també aixeca tanques contra Àfrica. Però com deia el supervivent d'una pastera, la gana no té fronteres. Sé que els problemes de la immigració no s'arreglen en un sol dia, i hem de resoldre'ls en els països que es veuen obligats a emigrar. Però la humanitat té dret al món.

--¿Benet XVI és el papa de continuïtat que esperava?

--No podia ser d'una altra manera: durant 20 anys va ser el teòleg de Joan Pau II. És menys publicitari i més intel·lectual i intel.ligent. Ha tingut gestos de diàleg amb altres religions: en un moment de conflicte de fonamentalismes, l'Església està obligada a fer-ho.

--¿La polèmica de les vinyetes ofensives per a l'islam pot propiciar una aliança de religions?

--Hem d'aprendre a viure democràticament. En plena llibertat, però també amb ple respecte i plena convivència. Hem de respectar la religió del proïsme com volem que es respecti la pròpia, o els qui no en tenen cap. Potser una llei internacional hauria de fixar certes legítimes fronteres a la llibertat de paraula.

--¿Quin vincle manté amb Catalunya, on no ha tornat ni per situacions familiars difícils?

--Les arrels no es perden. Les persones allunyades de la seva pàtria, en el moment de l'agonia parlen en la seva llengua. Continuo unit a Catalunya, a Espanya i a Europa, i agraeixo les mostres de solidaritat que m'arriben. S'ha de viure la identitat, però amb un cor universal. M'alegra que el premi porti el nom d'internacional.

--¿Què opina de les mobilitzacions de l'episcopat espanyol?

--Amb tot el respecte, penso que a algun germà bisbe d'Espanya li falta una certa llibertat d'esperit i senzillesa per compenetrar-se amb les experiències humanes i per respectar l'autonomia civil i política. Hauríem d'ajudar aquest món tan ferit portant unió, esperança i llibertat. No pas problemes, que ja n'hi ha bastants.

--Segueix pronosticant que, com tots els imperis, els EUA cauran.

--Anem en aquesta direcció. Avui hi ha més pobresa, però també més consciència, més agitació i més solidaritat. La Humanitat no va cap enrere, sinó endavant.

Fonte: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=284912&idseccio_PK=11&h=060303&c=Casaldàliga

Casaldàliga rep el Premi Catalunya com un reconeixement a les causes perdudes

"El bisbe emèrit de São Félix do Araguaia és el primer català que ha guanyat aquest guardó"

AINA VIVES. "Barcelona"
Pere Casaldàliga va valorar ahir el XVIII Premi Internacional Catalunya com un reconeixement «del poble de Catalunya a les nostres causes, i dic nostres i dic causes perquè és un premi col·lectiu que hem de compartir amb tots els militants socials de l’Amèrica Llatina que estan lliurats a unes causes molt humanes i evangèliques». El bisbe emèrit de São Félix do Araguaia (Brasil) vinculat a la Teologia de l’Alliberament i que durant la seva vida ha destacat pel seu activisme social en favor dels pobres serà el primer català que rep el guardó. El proper 9 de març, el president Pasqual Maragall es desplaçarà, junt amb un petit comitè, fins a l’estat de Mato Grosso per lliurar-li el premi que li concediren ahir, dotat amb 80.000 euros i una obra d’Antoni Tàpies.


Casaldàliga escrigué: «Sóc vanitós, no crec ser orgullós.» Ahir en donà una bona mostra: el Premi Internacional Catalunya «fins ara s’ha donat a figures universals, sense cap mena de modèstia a mi m’ha deixat una mica aclaparat». I això que considera que la seva és una tasca important. «Ho és el batec d’un cor», sentencia. «Puc entendre que hi ha gent que em reconeix i m’estima, però...», i deixa anar un somriure. Per a ell és un «honor» que el president en persona li hagi telefonat per donar-li la notícia. La setmana vinent Pasqual Maragall viatjarà a São Félix do Araguaia per entregar-li el guardó en reconeixement a «la seva meritosa tasca entre els més desvalguts, especialment entre els indígenes i els sense terra».

El president delegat del premi, Xavier Rubert de Ventós, destacà ahir que el jurat acordà concedir per majoria absoluta dels membres el premi a Casaldàliga, nat a Balsareny (Bages) fa 78 anys, després d’una selecció de 238 candidatures, presentades per 154 institucions de tot el món. Del premiat, en subratllà la capacitat de «passar de la poesia i la mística a la política, en els seus aspectes més concrets i estratègics», i ressaltà els seus «objectius espirituals, que transcendeixen i pels quals s’ha jugat la vida ell i João Bosco, que va morir a prop seu i segurament en el seu lloc». El jurat també aprecià la crítica institucional del religiós claretià a l’Església, «a la vegada radical, cordial i sense cap rancor», i recordà que quan la seva permanència al Brasil estava més amenaçada, el papa Pau VI declarà públicament que «tocar Pere seria tocar Pau» i cessaren les amenaces. També han tingut en compte el seu enfrontament a «l’evangelització colonitzadora» i la seva actitud moralista: «El fet de ser català m’ha fet més sensible al problema de la llengua i la identitat dels indis i m’ha ajudat així a no caure en el pur imperialisme cultural.» Però, més que aquestes manifestacions de pertinença catalana, el jurat ha apreciat la seva «apostasia», en el sentit de «ser un renegat de totes les pàtries inclosa la catalana». Ahir, però, el mateix Casaldàliga mantenia que a Catalunya «ja hi sóc, no me n’he anat mai del tot, cada vegada hi estic més unit i, ara, amb el premi, encara més».

Fonte: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1765706