Dulce Pontes (fado, jazz e mais) em Gerunda
Dulce Pontes (fado, jazz e mais) em Gerunda
DULCE PONTES CANTANT
«Amália em veia més a prop del jazz»
Dulce Pontes, en una imatge recent. Foto: OSCAR MARTÍNEZ.
La cantant portuguesa Dulce Pontes torna dimecres vinent a l'Auditori de Girona (21 h; entre 25 i 35 euros), on va actuar per última vegada el mes d'octubre del 2006. En aquesta gira, presenta un doble CD recopilatori de disset gravacions realitzades majoritàriament en directe, titulat Momentos, en què repassa i celebra els seus 20 anys de carrera com una de les veus més internacionals de la música portuguesa. Als seus 40 anys, Dulce Pontes (Montijo, 8 d'abril del 1969) mostra una esplèndida maduresa i una vitalitat a prova de bomba.
Continua:
–Al seu web es pot llegir: 20 anys passen tan de pressa...
–«És cert. Realment sembla que 20 anys no siguin res, però, al mateix temps, han passat moltes coses i he experimentat moltes emocions i moments d'aprenentatge: totes aquestes vivències i detalls que fan que la vida valgui la pena.»
–Recorda el seu debut absolut?
–«Sí, va ser el 28 de novembre del 1988 en una comèdia musical, al Teatre Maria Matos de Lisboa. Jo feia de Ventafocs.»
–Llavors ja tenia clar que arribaria fins aquí?
–«No, però des de petita sempre vaig tenir una gran necessitat de comunicar. Jo era la típica noia dotada per a la música i vaig aconseguir una oportunitat a través d'un anunci en un diari. Sempre he pensat que la vida artística és molt difícil, però al mateix temps és molt bella, tot un privilegi.»
–Creu que el seu destí estava escrit?
–«Sí, crec totalment en el destí, tot i que abans no hi creia gens. Finalment he arribat a la conclusió que hi ha moltes coses en la meva vida artística i personal que estaven escrites. Sé que hi ha una direcció en tot el que faig, però no ho tinc tot programat, perquè llavors m'avorriria molt. Necessito tenir sorpreses, bones o dolentes.»
–En aquest disc hi ha diversos «moments» gravats en directe a Barcelona, Atenes, Madrid, Londres i altres ciutats, però no es diu en quin moment. Per què?
–«Perquè jo tampoc no ho sabia [riu]. Jo volia que en aquest disc hi estiguessin representades totes les formacions musicals que m'han acompanyat al llarg dels anys. Curiosament, en el grup que m'acompanya actualment hi ha músics de totes les meves èpoques. Són vuit músics, més els tècnics. Formem una gran comitiva! [riu].»
–I al capdavant de tot, la seva veu prodigiosa i inclassificable.
–«Tinc una veu multitímbrica que no sempre s'entén fora del món de la música clàssica. Sempre he intentat desenvolupar la meva veu conjuntament amb la interpretació, que per a mi és l'epicentre de la música. Per això, moltes vegades dic un poema abans de cantar-lo. Sempre intento buscar en el meu repertori el casament ideal entre música i lletra, per intentar exterioritzar uns determinats sentiments i transmetre'ls al públic.»
–Aprofita internet per tenir un contacte directe amb els oients?
–«Rebo molts correus electrònics i els llegeixo tots, però no tinc temps per contestar-los. I, de vegades, em fan comentaris molt savis. Recentment, un seguidor em va escriure que O primeiro canto (1999) va ser el primer disc en què es va definir més la meva personalitat musical i n'estic completament d'acord. Crec que alguns musicòlegs no ho haurien expressat millor.»
–Tot i que s'ha anat allunyant de l'ortodòxia del fado, molts la consideren encara la successora d'Amália Rodrigues (1920-1999).
–«Però la mateixa Amália em va dir que em veia més a prop del jazz que no pas del fado, i jo estic perfectament d'acord amb ella.»
–Quins projectes té en perspectiva?
–«Per a aquest any, he previst fer un disc de tangos, amb Tango Cuatro, i per a l'any vinent m'han proposat un projecte de música del segle XVIII.»
–Li agraden les aventures, veritat?
–«Molt! [riu]. També vaig estar a punt de fer un concert amb Montserrat Caballé. Al final no va poder ser, però almenys això em va donar la gran oportunitat de conèixer-la. És una dona increïble. Vaig cantar davant d'ella, intentant mostrar la meva millor tècnica. Però després ella em va dir: ja sé que ets capaç de fer-ho, ara vull escoltar-te a tu. Llavors em va posar la mà en el diafragma i em donava impulsos per ensenyar-me com posar la veu de soprano naturalment.»
–El concert que oferirà dimecres a Girona estarà basat en el repertori de Momentos?
–«En part, en aquests moments, però també en altres temes del meu repertori, alguns presentats amb nous arranjaments.»
–Té dos nens petits, José i Maria –«la llum de la meva vida», diu en el llibret del disc–. Com ho fa per conciliar la feina i la família?
–«És molt complicat! [riu]. Per això, ara no vull estar molt de temps seguit fora de casa. Realment és difícil aconseguir-ho, però estic comprovant que és possible fer-ho. Aviat faré 41 anys i vull disfrutar de la vida que m'ofereix la música, però també dels meus fills.»
Darrera actualització ( Diumenge, 28 de febrer del 2010 02:00 )
Publicat a
* El Punt Comarques Gironines 28-02-2010 Pàgina 50
DULCE PONTES CANTANT
«Amália em veia més a prop del jazz»
Dulce Pontes, en una imatge recent. Foto: OSCAR MARTÍNEZ.
La cantant portuguesa Dulce Pontes torna dimecres vinent a l'Auditori de Girona (21 h; entre 25 i 35 euros), on va actuar per última vegada el mes d'octubre del 2006. En aquesta gira, presenta un doble CD recopilatori de disset gravacions realitzades majoritàriament en directe, titulat Momentos, en què repassa i celebra els seus 20 anys de carrera com una de les veus més internacionals de la música portuguesa. Als seus 40 anys, Dulce Pontes (Montijo, 8 d'abril del 1969) mostra una esplèndida maduresa i una vitalitat a prova de bomba.
Continua:
–Al seu web es pot llegir: 20 anys passen tan de pressa...
–«És cert. Realment sembla que 20 anys no siguin res, però, al mateix temps, han passat moltes coses i he experimentat moltes emocions i moments d'aprenentatge: totes aquestes vivències i detalls que fan que la vida valgui la pena.»
–Recorda el seu debut absolut?
–«Sí, va ser el 28 de novembre del 1988 en una comèdia musical, al Teatre Maria Matos de Lisboa. Jo feia de Ventafocs.»
–Llavors ja tenia clar que arribaria fins aquí?
–«No, però des de petita sempre vaig tenir una gran necessitat de comunicar. Jo era la típica noia dotada per a la música i vaig aconseguir una oportunitat a través d'un anunci en un diari. Sempre he pensat que la vida artística és molt difícil, però al mateix temps és molt bella, tot un privilegi.»
–Creu que el seu destí estava escrit?
–«Sí, crec totalment en el destí, tot i que abans no hi creia gens. Finalment he arribat a la conclusió que hi ha moltes coses en la meva vida artística i personal que estaven escrites. Sé que hi ha una direcció en tot el que faig, però no ho tinc tot programat, perquè llavors m'avorriria molt. Necessito tenir sorpreses, bones o dolentes.»
–En aquest disc hi ha diversos «moments» gravats en directe a Barcelona, Atenes, Madrid, Londres i altres ciutats, però no es diu en quin moment. Per què?
–«Perquè jo tampoc no ho sabia [riu]. Jo volia que en aquest disc hi estiguessin representades totes les formacions musicals que m'han acompanyat al llarg dels anys. Curiosament, en el grup que m'acompanya actualment hi ha músics de totes les meves èpoques. Són vuit músics, més els tècnics. Formem una gran comitiva! [riu].»
–I al capdavant de tot, la seva veu prodigiosa i inclassificable.
–«Tinc una veu multitímbrica que no sempre s'entén fora del món de la música clàssica. Sempre he intentat desenvolupar la meva veu conjuntament amb la interpretació, que per a mi és l'epicentre de la música. Per això, moltes vegades dic un poema abans de cantar-lo. Sempre intento buscar en el meu repertori el casament ideal entre música i lletra, per intentar exterioritzar uns determinats sentiments i transmetre'ls al públic.»
–Aprofita internet per tenir un contacte directe amb els oients?
–«Rebo molts correus electrònics i els llegeixo tots, però no tinc temps per contestar-los. I, de vegades, em fan comentaris molt savis. Recentment, un seguidor em va escriure que O primeiro canto (1999) va ser el primer disc en què es va definir més la meva personalitat musical i n'estic completament d'acord. Crec que alguns musicòlegs no ho haurien expressat millor.»
–Tot i que s'ha anat allunyant de l'ortodòxia del fado, molts la consideren encara la successora d'Amália Rodrigues (1920-1999).
–«Però la mateixa Amália em va dir que em veia més a prop del jazz que no pas del fado, i jo estic perfectament d'acord amb ella.»
–Quins projectes té en perspectiva?
–«Per a aquest any, he previst fer un disc de tangos, amb Tango Cuatro, i per a l'any vinent m'han proposat un projecte de música del segle XVIII.»
–Li agraden les aventures, veritat?
–«Molt! [riu]. També vaig estar a punt de fer un concert amb Montserrat Caballé. Al final no va poder ser, però almenys això em va donar la gran oportunitat de conèixer-la. És una dona increïble. Vaig cantar davant d'ella, intentant mostrar la meva millor tècnica. Però després ella em va dir: ja sé que ets capaç de fer-ho, ara vull escoltar-te a tu. Llavors em va posar la mà en el diafragma i em donava impulsos per ensenyar-me com posar la veu de soprano naturalment.»
–El concert que oferirà dimecres a Girona estarà basat en el repertori de Momentos?
–«En part, en aquests moments, però també en altres temes del meu repertori, alguns presentats amb nous arranjaments.»
–Té dos nens petits, José i Maria –«la llum de la meva vida», diu en el llibret del disc–. Com ho fa per conciliar la feina i la família?
–«És molt complicat! [riu]. Per això, ara no vull estar molt de temps seguit fora de casa. Realment és difícil aconseguir-ho, però estic comprovant que és possible fer-ho. Aviat faré 41 anys i vull disfrutar de la vida que m'ofereix la música, però també dels meus fills.»
Darrera actualització ( Diumenge, 28 de febrer del 2010 02:00 )
Publicat a
* El Punt Comarques Gironines 28-02-2010 Pàgina 50
Escrito em 28-02-2010,
na categoria: Fadistas
|
Sem feedback para este post ainda
Feed dos comentários para esse post.Deixe o seu comentário
Ligações
 |
