Intra !

Polsant la pols de les paraules veig ma casa.
Jugant cerco el meu lloc,
la meua llar,
la llum,
el llit que lluita per donar-me calma.
Jugant cerco els meus ulls per a mirar darrere
i trobo ritmes, sons, pronúncies rares.
Ma mirada és de música.
La meua veu es del color de l'ànima.
I entant que intente dir coses
amb el meus dits banyats per l'esperança,
el meu espai es fa davant,
també darrere,
després pertot arreu:
m'acull com d'aigua.

És sols un joc
el meu lloc.
Lloc de paraules.